Centre de Recuperació i d’investigacions Submarines

  CRIS CURSOS SERVEIS DEP. MÈDIC

 

 

Història del C.R.I.S.

“...entitat humanitària, científica i docent, impulsada per homes de cor esportiu..."

Climent Vidal i Solà (Fundador i primer president del CRIS)

 

Ara fa mes de cinquanta anys, el 26 d’abril de 1954, a dos quarts de dotze de la nit, s’aixecava l’acta fundacional del primer  club d’escafandrisme del nostre país, una entitat amb voluntat d’aglutinar  totes les persones que desitjaven participar en la descoberta del mon submarí.

Durant molt de temps, el CRIS  va ser  l’únic representant de l’escafandrisme en la nostra societat convertint-se en una entitat pionera i essent actualment el degà, a la Península Ibèrica, dels centres de busseig i recerca submarina. Les noticies en la premsa diària i les revistes il·lustrades de l’època publicaven quotidianament les nostres actuacions.

Abans que les entitats públiques comencessin a funcionar, el CRIS era l’únic estament civil, que desenvolupava tasques humanitàries com si d’una moderna ONG es tractés. Aquelles persones havien  fet seu un lema dels minyons escoltes: SEMPRE A PUNT!  Per recuperar un ofegat, reparar la comporta d’una presa, trobar  un avió dels E.E.U.U. perdut al mar, recuperar un canó de bronze a Roses, rescatar marines americans al port de Barcelona i  mil coses mes,  sempre hi eren els homes del CRIS.  

L’estiu del 1954, pocs mesos després de la fundació del centre, varem realitzar el primer curs de busseig amb 59 participants inscrits. El 10 de  Desembre del mateix Climent Vidal publica el “Manual de Submarinismo”   
utilitzat durant més de 20 anys tant  en els cursos del CRIS com en les activitats formatives de la marina militar nord-americana.

A dia d’avui,  després de  molts cursos hem format uns  4.000 bussejadors, alguns dels quals s’han incorporat amb èxit al cos de Bombers, la  Creu Roja, Guàrdia Civil, Guàrdia Municipal o d’altres llocs de responsabilitat en tasques de recerca i rescat. També veiem amb satisfacció com molts d’ells són ara responsables de centres de formació i divulgació.

L’any 1958 es va fer evident la necessitat d’una cambra de recompressió. Després d’un petit calvari, varem aconseguir la cambreta individual de recompressió en la que es van realitzar 23 tractaments, salvant, possiblement, algunes vides. Després vingué la cambra hiperbàrica multiplaça. Va ser una època en la que varem haver de lluitar en tots els fronts. A les dificultats tècniques i econòmiques s’hi va sumar la qüestió política, dons eren moltes les institucions  que volien apropiar-se dels resultats que amb tantes penes i treballs havíem obtingut. Actualment la cambra hiperbàrica  instal·lada a  l’hospital Moises Broggi a Sant Joan Despí, Barcelona, i gestionada per CRIS-UNITAT DE TERAPÈUTICA HIPERBÀRICA, és tota una institució amb un nodrit planter de metges especialitzats en servei permanent.

El CRIS, ha estat sempre organitzat en departaments dirigits per caps responsables i formats per uns integrants dignes d’elogi pel seu treball desinteressat. La creació o desaparició dels departaments és flexible depenent de la disponibilitat dels seus components i pensant sempre  en el  bon funcionament del club. Les persones que han format part d’aquesta estructura han estat sovint mereixedores  de reconeixements públics i premis que han acabat  revertint sempre en el  CRIS com  a entitat mare.

Al llarg dels anys hem tingut diverses seus socials. Varem passar els primers anys  al  carrer Pelai fins que l’any 1974 sota la presidència d’en Joan Turró Marès i degut a la gran quantitat de socis, varem entendre que era necessari cercar un espai molt més gran. Finalment amb l'Alfons Ferrer Molina de president es creà la S.A. Casal del CRIS i varem traslladar-nos a la Masia Juncadella , en la que per raons de la política federativa, ens hi varem instal·lar com a llogaters.

Els temps han canviat i les llavors que varem sembrar han  fructificat. La munió d’escafandristes formats, primer en el CRIS i de mica en mica en altres clubs que ha anat apareixent amb els anys, han derivat en una atomització de l’oferta contant-ne avui per centenars els clubs i centres de busseig al nostre país.

Per la nostra part varem haver d’adaptar el nostre club a la nova realitat, canviant les magnífiques instal·lacions del Casal, per una seu més petita però més d'acord a les circumstàncies que ens envoltaven. Les possibilitats de supervivència de qualsevol entitat són sempre proporcionals a la seva capacitat d'adaptació al medi..., i d’això en sabem molt els bussos.

Així dons, als voltants de 1996 el club deixà el Casal i s’instal·là en el local del carrer Còrsega per,  al cap de pocs mesos, traslladar-nos  a  la Ronda Sant Pere, i desprès al carrer Viladomat, 141 ent. 3a (cantonada Diputació) on, com sempre ha estat, us esperem a tots els que vulgueu descobrir el mon submarí, i tingueu ganes de formar part d’una entitat  humanitària, científica i docent, impulsada per homes i dones de cor esportiu.

Accedeix a la història completa del C.R.I.S. http://elcrislasevahistoria.blogspot.com.es/

Inici

C.R.I.S. Viladomat, 141 Ent. 3a 08015 Barcelona. Tel.:93 317 64 51

e-mail: cris@cris.es

 ©C.R.I.S. 2011